Somni..Composta el 1944. Diu Antoni Roqué en el seu llibre les històries de les sardanes (ed. Mos):
"Si aquest compositor només hagués escrit aquesta sardana ja hagués passat a la història del sardanisme. Es veritablement una obra excepcional, plena d’inspiració i amb l’originalitat que ell ha sabut donar a moltes de les seves composicions".
Somni, serví d'inspiració al poeta Manel Pont i Bosc que hi escriví un notable poema que la feu encara més excelsa, permetent que corals i orfeons la portessin en el seu repertori:
Quan la foscor davalla
pel pendís del ponent,
tot l’estany és un càlid
cigne d’argent.
I va lliscant suau
amb riure blau.
Qui sap on va?
Va a somniar!
Ai quin neguit!
Ai veus dins el vent!
Tot es mou! Quin brogit!
-Vels de misteri-
Com joncs florits,
els estels van quedant adormits.
I llavors el vol estrany
de les fades, emplena l’estany.
Quina cançó
d’aigua i espant!
Les fades van fent, tot dansant,
claror!
Sota els desmais s’han dat la mà
en sardaneig.
Fades i estany, cantant l’amor.
La nit és com un gran cor.
Quin màgic encís hi ha pertot
quin dolç encant!
L’estany somriu. Resta tot,
dins la nit, somniant!
I les ombres van lentament
vestint l’estany.
Les formes vagues, tot passant,
van estenent sobre l’instant
l’encís.
I l’aire es torna una cançó;
l’estany és tot tremolor.
Ai quin esguard feliç
amb riure tot blau,
té l’estany.
La lluna vindrà
i l’estany veurà
la gran llum;
Ai, la llum del bell son;
la llum de les fades dansant;
secrets de totes les nits, l’esclat
del somni esperat.
Quin delit, quin frisament,
fades blanques com l’argent!
Van ballant sota els desmais
ai quina vivor.
Tot són ales dins la nit,
tot és cant, tot és neguit.
L’estany blau, en somni dolç,
somriu adormit......................
Lletra: Manuel Pont i Bosch
