El 5 d' Octubre del 2003, els amics de la sardana de Vilassar de Mar féren un homenatge al mestre Max Havart a la Plaça de l' Ajuntament on la cobla La Flama de Farners interpretà un seguit de sardanes composades per ell (inclosa la sardana; Amics de Vilassar de Mar, dedicada al nostre poble).

Malauradament Max Havart va morir el passat 1 d' Agost de 2006.

Els seus pares, Florentí i Grabiela, vivient a Sant Feliu d’Avall. En Florentí, paleta de professió i músic de vocació, tocava la mandolina. Ambdues especialitats també practicava el mestre Max Havart. El pare sempre fou el millor dels seus amics.
Als onze anys estudia teoria de solfeig i clarinet. En arribar el servei militar, recent acabada la segona guerra mundial, entra com a clarinet a la Banda Militar del 5è departament “dels Equipatges de la Flota de Toulon”.
Ja llicenciat del servei militar, torna a la Catalunya Nord on es casa amb Eva Sanyàs i fruit d’aquest matrimoni arribaran tres fills.

Vida professional:
Al gener de 1,946 entra a formar part de l’orquestra “Aspero Jazz” ; però prompte comença la seva carrera com a instrumentista a la cobla “Goze-Lafont” . Ell n’era el primer clarinet, primer saxofon i segon tible. En aquesta data compon la seva primera sardana: “Campanes del Vallespir”.
L’escalada professional del jove Max Havart és incessant. El 1.949 entra a formar part de la més prestigiosa cobla-orquestra de la Catalunya Nord, la “Combó-Gili”. Hi tocarà per espai de tretze anys. Durant aquest anys compagina el treball professional amb els estudis d’Harmonia i Contrapunt amb el mestre Paul Pierné, gran premi de Roma.
El 1.965 entra a la gran orquestra “Brasil” de 15 músics on hi restarà fins a 1.971. El 1.967 guanya un concurs nacional i es nomenat “Professor d’instruments catalans i de solfeig” al Conservatori de Musica de Perpinyà. Impartirà especialment cursos de tible i tenora. Editarà un tractat d’Instrumentació per a cobla. Durant la seva llarga vida com a professional i docent ha creat escola i és el punt de referència dels compositors de la Catalunya Nord, una persona que respira esperit sardanista i català de soca-rel en un país i ambient poc favorable.

La seva tasca com a compositor:
Ha compost unes dues-centes sardanes, ha harmonitzat danses catalanes con “Retaule rossellonenc” estrenat al Palau de la Musica el 1.981, obres diverses per a cobla amb lluïment de tenora i tible com: Colors, Atreviment . i a més d’un extens repertori de ballables. L’estudi de la la nostra musica l’ha portat a estimar profundament a Catalunya.

L' home:.
És una persona de caràcter, alguns diuen que “ dur de pelar”, fidel amb les seves amistats i intransigent davant les injustícies, un infatigable estudiós de la música per assolir la màxima qualitat. Li molesta molt la mediocritat i la falsedat I tampoc li agrada presumir de res, senzill, enamorat de la “Natura”, d’una rica vida familiar, i com a bon francès, amant de la pesca de la truita pels rius i rierols del Vallespir i la Cerdanya. Es pacient, meticulós i artista de cap a peus. Ell es fabrica les pròpies “mosques” per pescar truites, com al seu temps es feia les canyes del tible o la tenora. Resumint les seves quatre passions són: família – amics – musica i pesca.
Com a mostra del que he dit transcric literalment alguna de les seves afirmacions.
.- “Les coses mes humils no poden ser menyspreades ... per que ens permetran accedir als cims més alts.
.- .... que la rotllana és el cercle més democràtic del mon.
.- Aquells que escriuen la sardana sense amor no en són dignes. Qui la interpreta sense passió sons uns pobres musics. Els que només la ballen amb les seves cames sols són faedors de passos sense interès.
.- He cridat als quatre vents , I ho clamaré sense parar, que tot català, pel fet de ser ho no te dret a deixar morir la cobla. Res ni ningú ha de permetre que la seva bella veu s’apagui sense cap ressò.”

A.Torrent - Amics de la Sardana Vilassar de Mar - 5 Octubre 2005