2008 - Centenari del compositor Manuel Saderra Puigferrer

Després que el 2007 el mon sardanista i musical de Catalunya reconegués la figura del genial Joaquim Serra, s'ha demostrat que la bona música està per damunt de polèmiques i també d'èxits efímers o puntuals. Si la figura de Joaquim Serra va superar la barrera del món sardanista, en aquest 2008 celebrem el centenari d'una altre compositor que també hauria merescut molt més reconeixement en tots els àmbits culturals del país:

Manel Saderra i Puigferrer (Tortellà 1908, Banyoles 2000)

Apart del seu talent com a compositor, cal destacar la seva vàlua humana, amb una humilitat i discreció, que en ocasions han anat en contra de la promoció de la seva magnífica producció, encara que mai s'ha deixat d'escoltar a ballades, aplecs i concerts.
El seu catàleg està farcit de sardanes molt inspirades a nivell melòdic, i innovadores en el seu moment per utilitzar recursos poc explotats fins llavors en el món de la cobla, com el cromatisme, la dissonància, i el paper protagonista dels instruments 'baixos' de la cobla, especialment els fiscorns

Puigferrer, com se’l coneixia per diferenciar-lo del seu germà gran Josep Saderra ha esdevingut un dels compositors més estimats del món de la sardana, tant per la qualitat de les seves composicions, com pel seu caràcter planer i afable. La seva sardana més coneguda, Somni, sempre encapçala qualsevol enquesta o classificació de les millors sardanes de la història.

Music gironí per excel.lència, sempre va estar lligat a la seva terra (Banyoles i la seva comarca) d’on mai es mogué. Estudià, com els músics de cobla de l’època amb el seu germà gran Josep (es portaven 25 anys) i s’incorporà de seguida com a trompetista en formacions diverses. El 1930 entrà a la Principal de Banyoles i després de la guerra a l’orquestra Bolero, del qual en fou arranjador principal.

Deprés d’una primera etapa com a compositor d’on surten les seves obres mestres (els anys 40), té un llarg periode en el qual composa molt poc, fins que durant els anys 70 comença a acceptar ‘encàrrecs’ i surten noves peces interessants. El seu estil és descriptiu i expressionista en moltes ocasions, i utilitza, igual que Conrad Saló, recursos harmònics procedents de la música moderna. L’acceptació massiva de la seva obra per part de balladors, melòmans i critics és motivada per la inspiració de les seves melodies, la bona construcció i els efectes musicals que aconseguia de la cobla.

Foto
Agunes de les sardanes mes populars de Manel Saderra i Puigferrer:
Manel Saderra i Puigferrer Record d'Olesa (1947)
Volerany (1983)
Júlia (1947)
Per a tú... Rita (1971)
Magdalena (1944)
Girona, ciutat pubilla (1977)
Cant Vell (1944)
Sardanistes de Santa Anna (1983)

Somni (1945)
+informació

Per escoltar el programa dedicat a Manel Saderra, cliqueu Bagul Sardanista en el menù de l'esquerre i busqueu l'arxiu del dia 12 de gener 2008

Amics de la Sardana Vilassar de Mar - Gener 2008 mes informació