Enric Morera i Viura neix a Barcelona el 22 de maig de l’any 1865.
De ben petit, es trasllada amb els seus pares a Buenos Aires, Argentina.
El pare, músic, tocaba el contrabaix i l’inicià en l’ambient musical.
L’any 1883 tornà a Barcelona on immediatament es va relacionar amb els més destacats músics d’aquell temps com Isaac Albèniz i prosseguí els seus estudis musicals amb els mestres :Vidiella (piano) i Felip Pedrell (composició).
A aquesta època corresponen composicions com el poema simfònic Introducció a l'Atlàntida escrita l’any 1893.
Posteriorment, resideix a Brussel•les on perfecciona els seus coneixements musicals fins al punt que alguns autors el consideren essencialment influenciat per aquest període que en deien wagnerià.
L’any 1890 s’instal•la definitivament a Barcelona. Aquí començauna activa vida musical que el porta ben aviat a ser un dels més destacats representants del Modernisme musical.
La vitalitat musical de Morera s’expressa en la composició de més de 800 obres de tots tipus: concerts, corals, música escènica, obres simfòniques, òperes i sardanes com:
La santa espina, L’Empordà, Les fulles seques, La sardana de les monges, etc. També es autor d’obres teòriques sobre la música com un Tractat pràctic d’harmonia.
Va deixar escrites unes memòries: Moments viscuts que es va publicar l’any 1936.
Enric Morera morí a Barcelona el 12 de març de l’any 1942
Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig del 1845.
Dramaturg, poeta i eminent orador polític. Quan no havia complert encara els set anys, el seu pare decideix liquidar el negoci i traslladar-se amb la família a Catalunya.
El 1870, la família es trasllada a Barcelona i Guimerà entra en relació amb l'agrupació La Jove Catalunya on publica la primera poesia: El rei i el conseller, a la revista La Gramalla. Aquest mateix any, assisteix per primera vegada a la festa dels Jocs Florals. El 1871 funda el setmanari La Renaixença.
En el terreny del teatre, a part de la Rondalla de la Santa Espina, escriu obres molt conegudes com: Gala Placídia, que fou la primera. El fill del rei, Mar i cel, Maria Rosa, Terra Baixa, la Filla del Mar, La festa del blat…
Va tenir un paper important en la política.Va ser portador del Memorial de Greuges
a Madrid, intervenint en l'Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa (26 de marc
del 1892). Es elegit el 1894 president d'aquella entitat i presideix també l'Assemblea de Balaguer.
Com a president dels Jocs Florals, el 1892, va començar el seu discurs amb "Catalunya no ha mort", que es comentà per la premsa i va tenir un fort ressò popular.
Resulta elegit president de l'Ateneu Barcelonès (1895) on pronuncia en català, fet insòlit a l'època, el seu discurs inaugural.
Fou nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Angel Guimerà Va morir a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, el 18 de Juliol del 1924
22 Abril 2007 - Commemoració del Centenari de la Santa Espina
Escolteu el programa Bagul Sardanista, emissió 17 de març 2007
escoltar programa
tornar a la llista de diades sardanistes